6 de setembre. Començo el viatge a Europa.

8 de setembre. La nit és fosca. La mar està enfadada.

10 de setembre. Ho he aconseguit. He creuat el Mediterrani.

A la perifèria d’una ciutat qualsevol, en un vell pati, Amal s’amaga en plena fugida. És una jove que després de viure els horrors de la guerra ha hagut de deixar el seu país per buscar refugi a Europa. No sap que en aquell indret, una altra noia també ha buscat refugi per escapar de les seves pròpies angoixes i preocupacions. Potser descobreixen que comparteixen més del que podien imaginar... Que malgrat les diferències, les dues anhelen trobar un lloc segur on sentir-se acollides i lliures de la violència i la incertesa.

Amal, en àrab, significa esperança. I això volem que sigui aquest relat. Una història sobre les persones, la vida i l’esperança de crear un món millor. En un moment complex i difícil en moltes vessants, pensem que els artistes hem de prendre part, implicar-nos i comprometre’ns amb la societat en què vivim. Això passa també per explicar històries que facin pensar, propostes que interpel·lin al públic, que remoguin. Que reforcin el paper de la cultura com aquell baluard de llibertat des d’on forgem un esperit crític necessari per reinventar el món que habitem. Ras i curt, que contribueixin a fer una societat més justa.